Article publicat el 12/03/2012 i escrit per Gabriel Liesa, secretari de la Junta de Govern del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya
Permeteu-me que aquesta entrada per al Bloc de Junta de Govern que faig avui sigui força diferent de la resta.
Habitualment parlem de les coses que, des del CFC, volem fer o estem fent, de com veiem la professió i cap on volem anar, de les situacions que afecten directament la nostra professió i de tot allò que volem millorar.
Aquest cop vull parlar del CFC. Però concretament del fet diferencial que fa que el CFC sigui diferent a qualsevol altre col·legi o entitat pública, i no és altre que les persones que en formen part, i que amb el seu treball diari, anònim i constant fan que el CFC avanci dia a dia. Parlo concretament de les persones que hi treballen, dels treballadors del Col·legi.
Sovint veiem el Col·legi com una organització burocràtica que va a un ritme determinat, però a banda de posar cara, potser, als membres de la Junta, sabem molt poc o res de les persones que fan que funcioni el dia a dia col·legial.
Em refereixo a la Mila, el Jose i la Pilar, les primeres cares i les primeres veus que ens trobem a l’entrar a la seu o quan truquem per telèfon. Són els administratius que gestionen les entrades i sortides de documentació, que resolen dubtes o ena deriven a les persones que les poden resoldre, són la primera imatge del Col·legi i el primer cop de mà que rep un col·legiat davant de qualsevol dubte. Em refereixo a la Roser, la Mari Ángeles i la Irene, que porten, entre d’altres coses, tot el tema relacionat amb la formació del Col·legi: inscripcions, programació de cursos, organització tècnica de les jornades col•legials; al Javier, que coordina les comissions i el sistema de qualitat; al Sergi, l’informàtic, que gestiona el web del Col·legi, els correus electrònics, els servidors i cables amunt i avall; a l’Anna amb la seva comptabilitat, la Marisa amb la gestió interna, tant financera com administrativa; i al potent equip de comunicació que formen la Silvia i la Marta; i, com no, a l’Encarna, la responsable de neteja, que fa molt agradable treballar al CFC.
Tots ells, tots, amb la seva professionalitat fan possible tot allò que genera i mou el Col·legi. Tots ells implicats en una tasca que permet fer realitat tot el que la Junta genera o planeja. Sense ells no podríem avançar, sense ells no tindríem el Col·legi que tenim ni el Col·legi que tindrem. Tots ells també fan que la nostra professió avanci.
Gràcies companys per l’esforç, la il·lusió, les ganes i l’ajuda que ens doneu, tant a la Junta com a les seccions, comissions, grups d’interès i col·legiats.
Article publicat el 27/02/2012 i escrit per Rafael Nadal, vocal de la Junta de Govern del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya
Ens trobem immersos en una societat formada per persones amb característiques, necessitats i preferències heterogènies, i això vol dir que els consumidors de Fisioteràpia que la integren no respondran de la mateixa manera a la nostra oferta.
Sabent això, no podem considerar limitat el nostre mercat d’actuació ni optar per centrar-nos en un únic camí de treball per tractar totes les persones, però tot i així, és curiós veure com cada any, cents de fisioterapeutes es troben davant d’una professió que està esgotant els seus recursos laborals pel fet de dirigir totes les seves forces cap a camps d’actuació saturats, mentre es dóna l’esquena a segments del nostre mercat laboral amb necessitats que encara no s’han satisfet de la manera més adequada, i entre els quals es podria trobar oportunitats de negoci.
En definitiva, aquells professionals capaços d’entendre les demandes en sectors desatesos podrien optar per obrir nous camps d’actuació per a la Fisioteràpia, perquè la nostra professió encara és jove i té molt a aportar a la societat, però també té molt per aprendre, atès que mentre hem estat ocupats treballant individualment i creant barreres d’entrada a d’altres companys fisioterapeutes per tal de demostrar qui és millor que qui, hem desatès una de les coses més importants: la nostra imatge com a col•lectiu a la societat i a altres professionals de la salut.
En els temps que corren, ha arribat l’hora de presentar-nos davant la societat amb una imatge d’unitat, buscant nous camps d’actuació en Fisioteràpia, i això vol dir especialitzar-nos i seguir treballant millor, evolucionar cap a nous camps d’acció, documentar els nostres tractaments, col•laborar entre nosaltres, seguir millorant i, sobretot, tenir cura de la nostra manera de fer.
Diuen que tot camí comença per un primer pas… el fem junts?
Article publicat el 30/01/2012 i escrit per Eva Cirera, vocal de la Junta de Govern del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya
La Fisioteràpia en neurologia és un ampli camp de treball dels fisioterapeutes; això tots i totes ho sabem. Ara cal fer un pas endavant i donar-nos a conèixer a d’altres col•lectius sanitaris i a la població general com a especialistes en neurologia.
Aquest serà un dels objectius de la futura Comissió de Neurologia del Col•legi de Fisioterapeutes de Catalunya. Serà un grup de fisioterapeutes que treballarà per tal de promocionar i donar a conèixer el paper del fisioterapeuta en l'àmbit de tractament de les persones amb malalties neurològiques tant dins de les professions sanitàries com a usuaris i pacients, i que impulsarà formació per als fisioterapeutes que treballin o vulguin treballar en neurologia.
La creació de la Comissió de Neurologia dins del CFC és vital per tal de seguir el camí cap a les especialitats en Fisioteràpia, entre les quals hi ha la de Neurologia. Recordem que les especialitats proposades són nou: Atenció Primària i Salut Comunitària, Cardiorespiratòria, Neurologia, Uroginecologia, Pediatria, Geriatria, Salut Laboral i Medicina del Treball, Neuromusculosquelètica, i Esport i Gestió Esportiva.
A causa de la importància d'aquesta branca de la Fisioteràpia, hem cregut convenient l’organització de la I Jornada de Fisioteràpia Neurològica Aplicada, que es farà el proper 30 de març. La nostra idea és instaurar una jornada de Fisioteràpia en Neurologia cada any, de manera que els fisioterapeutes que estiguem interessats en la neurologia puguem tenir un espai de trobada anual per compartir informació i experiències que ens poden enriquir a tots.
L'enfocament de la jornada d'aquest any és interdisciplinari, atès que és molt important treballar en una línia comuna amb tots el companys i companyes -ja siguin fisioterapeutes o no- per tal d'aconseguir una millor qualitat de vida de les persones que estem atenent. Les ponències que es presentaran tractaran temes que ens poden interessar com a fisioterapeutes des diferents enfocaments. Us convido a visitar el programa complet de la jornada a www.fisioterapeutes.cat/jornades/barcelona/neurologica/ijornada
Esperem veure-us el proper dia 30 de març!
Article publicat el 09/01/2012 i escrit per Marc Lari, vocal del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya
Una pregunta aparentment molt senzilla i de fàcil resposta. Però, sabries acotar exactament el teu camp d’actuació i el seu marc competencial? D’una manera més o menys intuïtiva, gairebé a la carta, tots plegats ens hem anat creant un perfil professional altament especialitzat però extremadament particular i personal. És a dir, cadascú s’ha forjat des del seu criteri, des de les seves preferències o des de les seves influències el seu propi perfil professional. I això, tot i ser molt lloable, és un plantejament millorable. És millorable perquè això implica que actualment tenim tants especialistes diferents com fisioterapeutes diplomats a Catalunya. Ningú ens pot negar el nostre compromís en la recerca del coneixement, però hem de buscar la manera de fer un camí tots junts. Perquè ens agradi o no, la força de qualsevol col•lectiu rau en la seva capacitat de sumar esforços i avançar tots junts en una mateixa direcció. Els metges ho fan, les infermeres ho fan. Què estem esperant els fisioterapeutes per fer-ho? Necessitem un camí traçat, necessitem referents i necessitem límits. Dit en quatre paraules: necessitem especialitats oficials en Fisioteràpia. Les especialitats representen una defensa natural de la professió i ens prestigien com a professionals envers la resta de sectors sanitaris i la societat. Volem un nou escenari on les especialitats han d’anar necessàriament lligades a un segell de qualitat que avali la nostra actuació al voltant del pacient: l’evidència científica. Si volem una professió forta i respectada, necessitem demostrar que el que fem funciona, no n’hi ha prou amb la nostra opinió o amb la nostra experiència. Tot i que l’evidència clínica és la base de la nostra feina, ha de ser guiada pels coneixements científics i no pas per creences o dogmes subjectius.
Les especialitats en Fisioteràpia és un projecte comú de tots els col•legis de Fisioteràpia de l’estat -liderat en gran part des de Catalunya- per reclamar allò que ens pertany i que ens pertoca. Serà un procés llarg i dificultós, no exempt de dificultats, en el qual no escatimarem esforços i energies per aconseguir el nostre objectiu. En total demanem 9 especialitats oficials amb residència via FIR (com el MIR però amb ‘F’ de Fisioteràpia): Atenció Primària i Salut Comunitària, Cardiorespiratòria, Neurologia, Uroginecologia, Pediatria, Geriatria, Salut Laboral i Medicina del Treball, Neuromusculosquelètica, i Esport i Gestió Esportiva.
A llarg termini, això implicarà lògicament una sèrie de canvis molt profunds en el sistema sanitari i educatiu tal i com el tenim entès i plantejat a dia d’avui. I com no podia ser d’una altra manera aquests canvis comencen per afectar l’estructura de les comissions del CFC. L’existència de les especialitats implica necessàriament una reorganització de les comissions existents a dia d’avui; i el primer pas afecta tres comissions: Aparell Locomotor, Teràpies Manuals i Extremitat Superior es fusionen per crear la nova Comissió de Fisioteràpia Neuromusculosquelètica, que vetllarà pels interessos dels fisioterapeutes vinculats a d’aquest àmbit d’actuació a Catalunya. La presentació d’aquesta comissió està prevista per al proper mes de febrer de 2012. L’ideari d’aquesta comissió se centra en els problemes dels pacients amb disfuncions musculosquelètiques i en totes les actuacions que podem oferir des de la Fisioteràpia basada en l’evidència. Ens interessa tot allò que pugui fer un fisioterapeuta des de les seves capacitats i competències que pugui ajudar els pacients en l’àmbit NME: teràpia manual, embenats, punció seca i dolor miofascial, reeducació del moviment i control motor, educació del pacient, enfocament biopsicosocial del dolor crònic, electroteràpia... ens interessen tots aquells procediments que hagin demostrat una eficàcia terapèutica provada. De ben segur que tots podrem aportar alguna cosa independentment de la formació que hàgim rebut. Sohier, Maitland, Cadenes musculars, Osteopatia, Punció seca, Ganxos, Mezières, McConnell, Mulligan, Pold, i un llarg etcètera... ja no volem posar noms i cognoms al que fem, no volem etiquetar les tècniques, no volem discutir més si això és millor que això altre. Prou, tots fem Fisioteràpia i tan sols estem interessats en tot allò que pugui ajudar els nostres pacients. La Fisioteràpia moderna a nivell internacional avança i ho fa acompanyada de la mà del mètode científic. Prou de competir cadascú des del seu racó, esforcem-nos a compartir tot allò que fem. Posem-ho en comú pel bé de tots, pel bé de la Fisioteràpia i, sobretot, pel bé dels nostres pacients.
Article publicat el 05/12/2011 i escrit per Benilde Martínez, vocal de la Junta de Govern del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya
La Comissió de Geriatria té el plaer de presentar-vos la II edició de la Jornada de Geriatria, que tindrà lloc el proper 18 de maig del 2012.
En breu tindrem al web col•legial el programa complert; aquest escrit és per donar-vos només una idea del què farem.
El fisioterapeuta que treballa en geriatria sovint es troba sol davant d’una situació de precarietat laboral, agreujada per l’escàs reconeixement d’aquest professional dins del seu sector i dins les altres especialitats de la Fisioteràpia.
La formació en geriatria escasseja. Com a fisioterapeutes, vam formar la Comissió de Geriatria per ajudar-nos els uns als altres a cercar solucions per al nostre dia a dia basades en l’evidència científica, les nostres experiències i les d’altres fisioterapeutes d’arreu del món.
Una de les primeres sortides al món laboral dels nous col•legiats és la geriatria. Sovint sense l’ajuda d’un company fisioterapeuta que els doni suport en el seu lloc de treball. És per aquest motiu que la Jornada de Geriatria vol ser un punt de trobada dels fisioterapeutes per establir uns criteris clau de treball; una línia que serveixi per donar-nos suport en el nostre dia a dia.
Esperem que els temes a treballar escollits per a aquest any siguin del vostre gust; ens hem basat en les respostes de l’enquesta de satisfacció de la Jornada de Geriatria de l’any passat per escollir-los. També ens hem tingut en compte aquelles preguntes que ens planteja el dia a dia i per a les quals volem una resposta.
L’objectiu de la Jornada és:
- Fer visible la importància d’aquesta especialitat.
- Aportar i contrastar nova informació sobre la situació actual de la Fisioteràpia en geriatria.
- Definir les actuacions mínimes de qualitat a establir en les diferents situacions que presenten els usuaris.
- Ésser el punt de partida per a cursos de formació concrets sobre els diferents temes que tractem a les jornades.
- Aportar nous enfocaments i formes de treball dins del sector.
- Aportar noves solucions a problemes recurrents.
Per tal de portar a terme aquests objectius comptem amb la feina dels ponents:
• Visió del geriatra sobre la Fisioteràpia en la tercera i quarta edat. Dr. Salvador Altimir
• Valoració i tractament de la síndrome d’immobilitat en demències. Sra. Carme Macià
• Fisioteràpia respiratòria en traqueostomitzats. Sra. Imma Castillo
• Patologia de l’espatlla en la tercera i quarta edat. Sra. Montse Novo
• Actuació en l'aplicació de contencions físiques. Enfocament Ceoma. Sra. Anna Rovira i Sra. Anna Barrios
• La parla, la respiració, la deglució i la rigidesa facial. Fisioteràpia + logopèdia. Comissió de Parkinson del CFC
El grup de treball de la Comissió de Geriatria els ha demanat els seus treballs a ells i no a uns altres perquè:
- Treballen amb persones grans en el seu dia a dia.
- Treballen des de diferents punts de vista i diferents especialitats.
- Porten a terme actuacions concretes que tots els fisioterapeutes podrem utilitzar.
- Potencien i guien l’aprenentatge autodidacta dels professionals.
Esperem amb ganes la vostra participació!
Article publicat el 11/11/2011 i escrit per Maria Giné, vocal de la Junta de Govern del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya
Cada vegada hi ha més estudis que demostren la influència del sedentarisme sobre el desenvolupament de les malalties més prevalents en la societat moderna. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat un informe en el qual situa la inactivitat física com un dels principals factors de risc i causa de mort, sobretot en els països industrialitzats.
L’activitat física és l’instrument més eficaç per mantenir les funcions fisiològiques de sistemes tan importants com el cardiovascular, el respiratori o el locomotriu, que frena el deteriorament causat per l’envelliment i les malalties cròniques i contribueix a una millor qualitat de vida relacionada amb la salut.
Tot i així, cal remarcar que dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya de l’any 2006 assenyalen que almenys un 48% de la població catalana no realitza una suficient activitat física per millorar la seva salut, valor que ha augmentat respecte del dels anys 1994 i el 2002.
A mitjans d’agost d’enguany, la revista Lancet va publicar un article on es demostrava, a partir d’un llarg seguiment prospectiu d’una cohort, que 15 minuts al dia d’activitat física d’intensitat moderada són suficients per reduir la mortalitat en un 14%, augmentar l’esperança de vida i induir beneficis per a la salut. Evidència prèvia suggeria que cal almenys realitzar una activitat física de 30 a 60 minuts cada dia, de 3 a 5 dies a la setmana, a una intensitat del 60-90% de la FC màxima o màxima teòrica. Aquest consell genèric és el que apareix en les guies del nostre país així com en les guies europees i americanes.
Una de les barreres per a la pràctica d’activitat física més citada en les enquestes de salut és la manca de temps. I jo em pregunto, qui no té 15 minuts al dia per fer activitat física? Hem de pensar que sempre es poden cercar alternatives: utilitzar el transport públic i aturar-se una o dues parades abans per obligar-se a caminar, utilitzar les escales, etc. Cal que ens responsabilitzem de la nostra salut, atès que si no en tenim cura nosaltres, qui n’ha de tenir?
Article publicat el 18/10/2011 i escrit per Ramon Aiguadé, vicedegà de la Junta de Govern del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya
Hem tornat de vacances i, planificant l’agenda del curs que comencem, me n’adono que el temps passa de pressa. L’estiu s’ha fet més curt del que tots esperàvem i sense adonar-nos-en tornem a estar immersos en les nostres rutines diàries. Hem tingut temps per a la reflexió, per retrobar-nos amb la família i els amics, per gaudir de la natura i del temps lliure. I entre tanta activitat m’adono que ja fa 20 anys que sóc fisioterapeuta.
La nostra va ser una promoció privilegiada (la IV promoció de l’EUIF Gimbernat) de la qual n’han sortit fisioterapeutes que avui són doctors (en un temps, el nostre, en què era més difícil accedir al doctorat), professors universitaris, caps de servei de grans hospitals, creadors de tècniques de reconegut prestigi, fisioterapeutes d’equips de futbol que ens fan somniar… I també molts fisioterapeutes que realitzen la seva tasca assistencial en diferents centres de Fisioteràpia públics i privats. Privilegiada, perquè vam tenir uns professors de reconegut prestigi i estimats per tots: entre molts altres, l’inoblidable -pel seu mestratge- Josep Clavera (amb els dibuixos fets per ell mateix que penjava a classe amb pinces d’estendre la roba), el polifacètic Sebastià Canamassas (amb els seus tirants), i l’històric Francesc Escarmís, memòria viva de la Fisioteràpia i la Teràpia Manual. En aquells moments només hi havia una escola de Fisioteràpia a Catalunya, la Gimbernat. I no teníem Internet, ni telèfon mòbil. Molts de nosaltres, abans d’acabar ja treballàvem fent tasques de fisioterapeuta perquè sobrava la feina i teníem sous, l’any 91, que no cobra avui cap recent diplomat o graduat.
Tenim 9 escoles de Fisioteràpia a Catalunya i, és clar, la competència és ferotge en un temps on no sobren les oportunitats. Avui els alumnes que vénen a les meves classes ja no porten folis ni bolígrafs; vénen amb ordinadors portàtils i la universitat els ofereix Internet de lliure i fàcil accés. És clar, quan m’equivoco (perquè sí, com heu pogut constatar els professors de vegades ens equivoquem!), t’ho diuen, i allò que fa un temps en una classe hagués estat indiscutible dogma de fe, doncs avui ja no val. Quantes coses aprenem cada dia dels nostres alumnes!!!!! El camí que ens ofereix la Fisioteràpia basada en l’evidència pot ser llarg i feixuc, però probablement serà un camí inexorable per al futur de la nostra professió.
Són temps difícils per a la Fisioteràpia i per als fisioterapeutes, però, és que són temps fàcils per a algú? En Ramon Roca, president del Consell Social de la UdL, quan li preguntàvem quan sortiríem de la crisi deia que potser ja n’hem sortit, que simplement estem en un context diferent i que les coses no tornaran a ser com abans. Ens hem d’adaptar i convertir els riscos en oportunitats. Avui més que mai ens cal la unió, la il·lusió i la força que sovint ens ha mancat.
I per raons òbvies, no puc deixar de comentar com ha canviat, en aquests 20 anys, el CFC. Avui som més de 8.000 fisioterapeutes, i tenim un col·lectiu que, amb il·lusió i ganes, podem fer grans canvis. Des del CFC tenim la responsabilitat de vetllar per la nostra professió i per tots els nostres companys i companyes; però no hem d’oblidar que el Col·legi som tots i totes, i avui tenim un Col·legi més proper que mai. Us convido a participar-hi activament a través dels diferents canals: Comissions, Seccions Territorials, Grups d’Interès…
Article publicat el 03/10/2011 i escrit per Rafel Donat, vocal de la Junta de Govern del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya
El Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya és la institució que representa a tots els col·legiats que exerceixen a Catalunya. En la situació actual de crisi econòmica, ERO i confusió laboral, a part de lluitar contra totes aquelles mesures que puguin afectar directament el col·lectiu, es fa necessari engegar projectes nous que permetin generar il·lusió i un camí a seguir. En aquest sentit, la Junta actual hem pensat en crear el Premi al fisioterapeuta del any, per tal de donar visibilitat a tots aquells col·legiats que demostrin un alt nivell de professionalitat en defensa i promoció de la Fisioteràpia, que permeti orientar el col·lectiu de fisioterapeutes cap a nous models d’èxit professional. L’objectiu és premiar l’activitat laboral d’un fisioterapeuta col·legiat en el transcurs de l’any fisioteràpic que per nosaltres, a Catalunya, va de sopar institucional a sopar institucional a finals d’octubre de cada any.
Per donar aquest premi hem establert uns requisits que considerem bàsics com a motors del canvi que ha d’exercir la nostra professió des de dintre per tal d’oferir un futur millor i més esperançador. Per aquest motiu es valoraran tots els candidats sota aquestes quatre premisses o requisits:
- Per una activitat professional que hagi prestigiat la Fisioteràpia davant de la societat dins la promoció de la salut (no cal estar malalt per anar a veure el fisioterapeuta).
- Per una iniciativa professional que hagi generat ocupació per a la Fisioteràpia.
- Per un projecte d’investigació que hagi generat notorietat dins la comunitat científica i hagi dotat d’evidència científica els tractaments de Fisioteràpia, o hagi permès una ampliació de la competència professional de la Fisioteràpia cap a altres camps professionals.
- Per reconeixements internacionals per tasques relacionades amb la Fisioteràpia que hagi pogut assolir el fisioterapeuta escollit.
Amb tot això i seguint les paraules d’Aristòtil, volem expressar que “l’excel·lència professional, no és un fet puntual sinó un hàbit de fer les coses”. No busquem premiar la casualitat sinó fets objectius que prestigiïn la professió davant de la societat.
Article publicat el 14/09/2011 i escrit per Marta Romera, vicesecretària del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya
Ja fa molts anys vaig iniciar una estreta relació amb el Col·legi, i és d’això que us vull parlar…de projecte de les Seccions Territorials.
Durant el 2006 es van realitzar unes reunions especials a les capitals de província, Lleida, Tarragona i Girona, que van començar a donar vida al què ara coneixem com a Seccions Territorials.
En aquells moments s’iniciava quelcom innovador per al Col·legi, quelcom demanat i esperat pel col·lectiu, quelcom que el feia més gran i més proper a tothom; un projecte amb grans aspiracions, simple i complicat alhora. Va caldre definir i descriure quins serien els objectius i com es podrien desenvolupar per aconseguir que el projecte pogués tirar endavant.
Però no podem oblidar que, després d’aquesta iniciativa, calia trobar persones que tinguessin ganes de tirar endavant, de lluitar i defensar la nostra professió des de casa seva, des de la seva terra. I així va ser, tant a Lleida com a Tarragona i Girona, un grup de col•legiats amb empenta i il·lusió van iniciar les seccions.
Han passat els anys i el projecte ha crescut, com aquell nadó que aprèn dels seus errors i, a mesura que es fa gran, és capaç de ser més hàbil en allò que es proposa. Les seccions són presents en el dia a dia del Col·legi, en el dia a dia del col·legiat, totes tres tenen seu pròpia, totes tres organitzen activitats formatives al territori, totes tres participen en activitats esportives de ressò, totes tres arriben a la població a través de la celebració del Dia Mundial de la Fisioteràpia, totes tres són iguals en procediments i metes, però cadascuna amb personalitat pròpia, com ha de ser, adaptant-se a les realitats del territori d’on són.
I desitjo que aquest projecte continuï creixent; per això demano als meus companys i companyes que no es rendeixin i que segueixin motivats per tirar endavant, per abordar nous reptes per, en definitiva, fer més gran la Fisioteràpia!!!!
Article publicat el 17/08/2011 i escrit per Manel Domingo, degà del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya
Benvolgudes companyes i companys,
A finals d’agost farà 100 dies que la nova Junta “camina”. Tot just hem començat i voldria aprofitar aquest espai per explicar-vos què estem fent i cap a on volem anar.
Han estat 100 dies força moguts a causa de la situació econòmica que està travessant el país, especialment per les retallades que s’estan succeint en l’àmbit sanitari i que han afectat la nostra professió d’una manera important i intolerable. A més, cal afegir l’amenaça d’un nou intent de regulació de les anomenades teràpies naturals, entre les quals i d’acord amb les notícies rebudes, s’hi vol incloure la quiropràxia, i de ben segur d’altres tècniques manuals.
La nostra resposta ha estat clara: estem en contra tant de les retallades lineals com de la voluntat de regular àmbits de coneixement que són, actualment, competència de la nostra professió.
Entenem i compartim la indignació del nostre col·lectiu respecte d’aquests temes i d’altres que també ens afecten de forma directa, com ara el baix preu que paguen les mútues pels serveis de Fisioteràpia, l’ intrusisme existent, els convenis laborals on la figura del fisioterapeuta està poc reconeguda i poc remunerada, i així un llarg etcètera de temes que la nova Junta té la intenció d’entomar.
Per posar un exemple, hem rebut un correu de 7 col·legiats que ens han fet arribar un escrit on s’expressa la difícil situació per la qual està travessant la Fisioteràpia en aquests temps. Evidentment estem d’acord en l’esperit de l’escrit, però no podem estar d’acord en l’afirmació que el Col·legi no treballa per solucionar aquesta situació.
Creiem que és bo i positiu que en moments difícils el col·lectiu es dirigeixi al Col·legi per demanar explicacions, és una acció que podrem aprofitar per fer un col·lectiu més fort, però cal que primer coneguem què pot fer un col·legi professional i que no: per exemple, un col·legi professional no pot marcar preus ni tampoc pot estar en taules de creació de convenis, això és tasca dels sindicats i les patronals. Tampoc pot acordar preus amb les mutualitats, això és tasca dels centres. L’estratègia del Col·legi és facilitar la creació d’estructures que puguin intervenir en les situacions anteriorment exposades: la creació d’un sindicat i el suport a l’Associació de Centres de Fisioteràpia de Catalunya (ACEFIC).
Però més enllà del present, cap a on anem? Quin és el camí que volem seguir?
Volem seguir el camí de les especialitats en Fisioteràpia, entenent que aquest camí anirà lligat al reconeixement professional i a la qualitat. I volem que els fisioterapeutes puguin exercir la professió per a la qual s’han format, la Fisioteràpia. No es pot fer Fisioteràpia amb un volum desmesurat de pacients, tots ho sabem, o no?
El camí de l’intrusisme és clar: la denúncia; us convidem a fer-les. El Col·legi es personarà com a denunciant, però necessitem saber qui són i on estan.
Bé, han estat els primers 100 dies, espero que al final del camí pugueu estar satisfets de la nostra tasca i que, en cas contrari, ens feu arribar les vostres opinions.
Article publicat el 28/06/2010 i escrit per Gabriel Liesa - Vicesecretari del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya
Hola de nou,
Hi ha una cançó d’en Lluís Llach que porta per títol "País petit", i comença així: “El meu país és tan petit que quan el sol se’n va a dormir, mai no està prou segur d’haver-lo vist”.
A mitjan 2009, el Col·legi va iniciar un apropament al col·legiat per diferents capitals de comarca per tal de copsar i veure quines són les necessitats dels fisioterapeutes de cada zona i com desenvolupen la seva feina.
Per ser un ‘país petit’ com diu en Llach, no us podeu ni imaginar la diversitat existent a l’hora de desenvolupar la nostra tasca, tant sigui a nivell públic -hospitalari o ambulatori- com a nivell privat.
Al llarg de les diferents visites als hospitals, hem pogut copsar que tant la distribució de tasques, nombre de fisioterapeutes, competències a fer, etc. són del tot diverses. Com a exemple comentar-vos que a la comarca d’Osona només hi ha un metge rehabilitador i, en canvi, a l’hospital de Mataró, n’hi ha sis, de metges rehabilitadors, per vuit fisioterapeutes; no ho trobeu paradoxal? A Tortosa el metge rehabilitador veu només les escoliosis, els ACV i la tendinitis del supraspinós (¿?), la resta de patologia és controlada des de l’inici pel fisioterapeuta; en canvi uns quilòmetres més enllà, a Mora d’Ebre, el metge rehabilitador ho visita tot. Aquest és un fet molt comú, i des del Col·legi estem intentant que el Departament de Salut s’adoni de les grans contradiccions del sistema; volem aconseguir que se’ns deixi desenvolupar al màxim les nostres competències, que no es confongui el terme ‘rehabilitació’ amb ‘Fisioteràpia’ i, per tant, evitar que ens posin el metge rehabilitador com a ‘cap suprem’.
En canvi, en la pràctica privada ens trobem amb els problemes comuns de la lluita diària contra l’intrusisme i les tarifes de les mútues. Tot i així, i com no pot ser d’una altra manera, els centres s’adapten al territori on són presents, i els companys que treballen a pobles de costa i estiueig ens comentem com se’ls omplen les consultes de persones de segona residència.
En resum, n’estem aprenent molt, d’aquest voltar per Catalunya; ens estem enriquint amb la realitat de la nostra professió i d’un país petit, però alhora divers i ric. I a més ens trobem amb la resposta dels companys que creen grups d’interès, molt actius i amb ganes de fer coses. Poc a poc es veurà la seva feina. Aquest mes de juliol anirem a Granollers, esperem trobar-nos amb molts dels que viviu al Vallès Oriental.
Tenim un país petit, però immens en humanitat. Gràcies a tots i totes.
Salut!
Article publicat el 04/06/2010 i escrit per Gabriel Liesa - Vicesecretari del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya
Hola de nou,
Vull fer servir aquest bloc per atraure la vostra atenció respecte d’un tema del qual m’agradaria fer rellevància. Des de principis d’any, a la pàgina principal del web col·legial, hi apareix sempre la Pregunta del mes. La que corresponia al mes de febrer parlava de les comissions, concretament preguntava si en coneixeu la seva tasca. La veritat és que el resultat va ser decebedor, vora d’un 70% dels col·legiats que van respondre la pregunta no sabien què fan les comissions.
Com a responsable de Comissions de la Junta de Govern no m’esperava pas aquest resultat. Més que res perquè conec de primera mà la tasca que desenvolupen, de quina manera els seus membres sacrifiquen temps personal per tirar endavant una feina en benefici de la professió i, per tant, de tots. Penseu que les reunions se solen fer cap al tard, entre setmana i acaben ja de nit. És una tasca altruista i sacrificada, però la il·lusió que hi posen els seus membres i l’amor que senten per la professió, fa que tirin endavant. La Junta de Govern se sol basar en els criteris de les comissions per engegar accions en benefici del col·lectiu. Són les comissions les que ens alerten de possibles problemes que puguin sorgir en els diferents àmbits de la Fisioteràpia o dels avenços tècnics que hi apareixen.
Pertànyer a una comissió no és fàcil. Com deia, requereix esforç i el sacrifici d’un temps personal que, cada vegada més, val el seu pes en or.
Segurament hem de posar noves vies de comunicació per tal que us arribi la informació de les activitats que realitzen les comissions. Vull fer constar que les actes de les reunions de les comissions són públiques, que tot col·legiat les pot consultar. A més, aquell o aquella que estigui interessat en una determinada comissió, pot sol·licitar d’entrar-hi mitjançant la borsa de fisioterapeutes interessats en la comissió que hagi escollit i, d’aquesta manera, podrà rebre de forma directa l’acta de la reunió, així com podrà participar-hi mitjançant les seves opinions, dubtes i suggeriments.
Com a resum, dir que aquest escrit no només va dirigit a tot el col·lectiu perquè s’hi interessi, participi i es relacioni amb les comissions, sinó també vol ser un agraïment públic de la Junta de Govern a la gran tasca que totes elles realitzen dia a dia.
Salut!
Article publicat el 23/04/2010 i escrit per Gabriel Liesa - Vicesecratari del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya
Com podeu comprovar, des de la Junta de Govern hem decidit tornar a engegar el Bloc de Junta. Tenim la intenció de mantenir aquest espai viu i d’utilitzar-lo com una eina més de comunicació per tal de compartir idees i treure’n un profit conjunt.
Com que fa 20 anys del naixement del nostre Col·legi, m’havia proposat iniciar de nou el bloc fent unes reflexions arran d’aquesta data tan important, de com ha evolucionat la nostra professió i nosaltres amb ella, de com ens visualitzava la societat a com ens veu ara, el camí que cal recórrer encara, vaja... una mirada general de com estem i cap a on volem anar.
Però he decidit canviar de tema. I tot arran d’una reunió que vaig mantenir el dilluns passat amb fisioterapeutes representants d’un sindicat. Em vaig quedar sorprès de comprovar que dins d’un sindicat gran i generalista, com és el que representen les tres persones amb què em vaig reunir, hi hagi una secció formada, en la seva majoria, per fisioterapeutes.
Vam estar parlant de la figura del fisioterapeuta dins de les residències geriàtriques privades, atès que elles estan treballant en la creació del primer Conveni català de serveis a l’atenció de la dependència i, concretament, de les residències geriàtriques. Les representants volien saber el nostre parer respecte de les funcions i competències del fisioterapeuta en aquest àmbit. Els hi vam parlar de les funcions que havia determinat la Comissió de Geriatria del CFC, i del que en diu la legislació. Al mateix temps, ens van presentar les seves demandes respecte al salari i al reconeixement de categoria professional, competències exclusives de les taules de negociació formades per patronal i sindicats, a les quals ens hi vam adherir, com no podia ser d’una altra forma.
Crec que va ser una reunió molt positiva, perquè a banda de treballar conjuntament per la millora de la situació del fisioterapeuta en l’àmbit geriàtric -cadascú des de les seves competències-, vam quedar d’acord en trobar-nos periòdicament per fer un intercanvi d’impressions, així com per poder-los derivar preguntes de caire més de ‘queixa laboral’ dels nostres companys.
Sincerament, penso que és una tasca molt important del CFC poder fer d’altaveu dels i les fisioterapeutes i convertir-se en l’eix vertebrador en què totes les posicions, àmbits de treball, creences, etc. tinguin un lloc comú on trobar-se i poder intercanviar punts de vista i idees.
Fem que el CFC sigui el punt de trobada de tots i totes.
I ànims que som joves, només tenim 20 anys!!!
| Dl | Dt | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 |
Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya
Segle XX, 78 - 08032 Barcelona Tel. 93 207 50 29 Fax: 93 207 70 22
Horari de Secretaria: de dilluns a divendres de 9 a 20 hores
Avís legal | Accessibilitat | © 2009 Tots els drets reservats
